Vols. Voluntariat Solidari.
ONG per a la solidaritat i la cooperació amb els infants i joves dels Països del Sud
Articles VOLS
Projecte Niamana-Bamako: VOLS hi posa un pou d'esperances
Mare i fills a Niamana
Grup de nens
El 9 de desembre de 2005, a la comunitat de Sant Andreu (Barcelona) vam rebre un correu de Bamako on Sion Bosch explicava alguns dels esdeveniments que ella i la Bernarda García, salesianes, estaven vivint en aquell racó de món.
El dia abans s’havia posat la primera pedra d’una casa d’acollida a Niamana, zona perifèrica a 5 km de Bamako, la capital de Malí.
I ja estaven perforant un pou en el lloc on s’havia pogut trobar aigua sota terra, car havia de ser prop d’un pou on es podria construir un lloc habitable. Tancarien una àrea entorn del pou i allí, tot seguit, hi edificarien el complex socio-educatiu que pretenia el projecte.
Aleshores, la comunitat ja ens havíem llegit el dossier sobre les característiques d’aquest complex, on hi constaven les obres i les ajudes:
- L’ong VOLS contribuiria a finançar el tancat del terreny, la canalització de l’aigua i la construcció del pou.
- La congregació de FMA, la compra del terreny.
- L’ong Madreselva-VIDES, l’edificació de la casa d’acollida per a noies en dificultat i situació de risc.
- Mans Unides, el col·legi d’educació infantil i primària.
- La construcció d’una casa d’acollida per als educadors i voluntaris: diverses institucions d’Espanya i altres països.
Des de l’inici d’quest curs havíem passat als/les alumnes de la nostra escola la informació adient per tal de mentalitzar-los sobre la necessitat de ser solidaris amb aquesta obra.
De fet, des del 2003 les FMA, responsables del projecte, ens havíem instal·lat a Bamako per ocupar-nos de l’educació de les joves. Portàvem Niamana al cor.
AMB ELS OBJECTIUS DEL MIL·LENI
Sobre la necessitat de posar en marxa aquest projecte, només caldria dir que Malí és el país situat en el lloc 164 de la llista de 173 països empobrits elaborada per les Nacions Unides, i que Niamana és una zona totalment abandonada, a la perifèrica de Bamako, la capital.
Niamana no té aigua corrent, electricitat ni telèfon; cap mena de servei sanitari proper; cap centre escolar.
A les dones i noies els toca fer quilòmetres per poder cercar aigua a alguna font o pou; no anar a l’escola perquè hi tenen preferència els nois; casar-se molt joves per imposició familiar; sovint, fugir de casa perquè les peguen; anar a treballar a la ciutat, on, ben segur, els assetgen perills de tota mena i acaben abocades al carrer.
El Projecte Niamana vol respondre als vuit Objectius del Mil·lenni que les Nacions Unides es proposa per al 2015.
L’escola d’infantil, primària i secundària donarà una formació de qualitat a les noies de la zona i, la de magisteri, als professors/es.
Hi haurà un centre de promoció i acció cultural, amb cursos d’alfabetització, reforç escolar i activitats manuals, esportives, artístiques i culturals; una biblioteca; una casa d’acollida amb capacitat per a 82 noies de 13 a 20 anys sense barreres de religió, raça, llengua i cultura; una casa per als educadors i educadores.
En conjunt, es pretén oferir una vida digna i una formació qualificada; recrear els valors positius de la llar africana; procurar atenció sanitària i formació moral, informació i formació per a una maternitat responsable; alfabetització en les noves tecnologies, per encarrilar el futur desenvolupament de les noies i del país.
El pou, aportació de VOLS, garantirà la vida i la salut de les prop de mil persones que es beneficiaran del projecte.
Gràcies!!!
Carme Canadell
FMA, març 2006