ONG per a la solidaritat i la cooperació amb els infants i joves dels Països del Sud
Voluntariat internacional
Notícies des de Lares
Benvolguts amics i amigues:
Després d’una llarga espera, finalment hem aterrat a terres andines. El dia 3 de juliol, molt ben acompanyats per alguns membres de VOLS, més dels que marxàvem (quina enveja ens devien tenir), vam pujar a l’avió, prèvia escala a Madrid, per arribar a Lima cap a mitja tarda, després d’haver sobreviscut al curt trajecte en “carro” fins a la Inspectoria (Déu meu, com condueixen a Lima). A la Inspectoria ens van tractar de meravella i vam poder anar a descansar (alguna només fins a les tres de la matinada... Laura, què vas fer a partir d’aleshores, realment?).
Dissabte ens vam arriscar a caminar per la ciutat, flirtejant amb el trànsit, fins al casc antic: Plaza de Armas, Catedral... Per la tarda ens van portar a visitar el Oratorio del barri de Rímac, un barri molt popular al peu del Cerro de San Cristóbal, al cim del qual vam anar després, per poder contemplar una vista de Lima “la nuit”.
Diumenge vam anar a missa, com és preceptiu en bons cristians, al barri perifèric de “Ventanilla”, una zona molt pobra. Hi vam anar per invitació del salesià sevillà Alfonso Francia, que hi col•labora. És una obra que acull més de 700 nens i nenes, orfes, abandonats... i que va endegar un laic, amb la seva esposa, arran de la mort del seu fill petit de dos anys. Allà hi col•laboren diversos voluntaris i professors contractats, enmig d’una pobresa extrema, però també amb un cor immens. Realment es va tractar d’una experiència que ens va impactar a tots tres profundament. A la tarda, després de fer un petit “tour” turístic per les platges de Lima, vam sopar amb la comunitat i ens vam acomiadar perquè el dilluns havíem de matinar per viatjar a Cusco.
Dilluns, passades les 9’00 vam arribar a Cusco on ja ens esperava amatent el Padre Cayetano. Ens va deixar al centre de la ciutat per atendre diversos assumptes relacionats amb la “casita” de Lares, la qual cosa ens va permetre de fer una visita turística per la ciutat. Per la tarda vam sortir cap a Lares on hi vam arribar ja per al sopar. Ara mateix hi ha a l’obra de Lares una religiosa salesiana, Sor Emiliana, una voluntària eslovaca, Bierca, que està fent un any de voluntariat i un noi italià, Lorenzo, que fa una setmana que va arribar i s’hi estaran fins al novembre (com pots veure, Carles no estaràs sol). A més hi ha el Gualberto i el Pedro, que són xicots grans d’aquí que també treballen a la “casita”. El fet de ser molts fa que pensem iniciatives noves que puguin ajudar a impulsar i millorar l’acció educativa amb aquests nens i nenes que, tot sigui dit, guarden molt bon record dels voluntaris i voluntàries que heu conviscut amb ells.
Des d’ahir dimarts que ja ens anem situant. Els matins, els nens es lleven i van a missa a les 6’30, després esmorzen i fan els càrrecs abans d’anar a l’escola, que comença a les 8’00. Quan tornen dinem amb ells i després és quan realment els acompanyem: anem a los “baños” (l’aigua està d’allò més bo, qui ho diria amb el fred que fa al matí i a la nit), després els ajudem a l’hora d’estudiar i de fer les activitats previstes: tallers, jocs, pel•lícules...).
Pel que fa al nostre estat d’ànim és immillorable, si més no, de moment. A Lima ens van tractar molt bé, però el que realment volíem era contactar amb els nens i nenes i començar. De moment ens ho prenem amb calma i el mal d’alçada encara no ens ha afectat.
Des de Lares, una forta abraçada a tots i les nostres salutacions més cordials als “africans” que es deuen torrar, mentre que aquí ens anem encongint.
Després d’una llarga espera, finalment hem aterrat a terres andines. El dia 3 de juliol, molt ben acompanyats per alguns membres de VOLS, més dels que marxàvem (quina enveja ens devien tenir), vam pujar a l’avió, prèvia escala a Madrid, per arribar a Lima cap a mitja tarda, després d’haver sobreviscut al curt trajecte en “carro” fins a la Inspectoria (Déu meu, com condueixen a Lima). A la Inspectoria ens van tractar de meravella i vam poder anar a descansar (alguna només fins a les tres de la matinada... Laura, què vas fer a partir d’aleshores, realment?).
Dissabte ens vam arriscar a caminar per la ciutat, flirtejant amb el trànsit, fins al casc antic: Plaza de Armas, Catedral... Per la tarda ens van portar a visitar el Oratorio del barri de Rímac, un barri molt popular al peu del Cerro de San Cristóbal, al cim del qual vam anar després, per poder contemplar una vista de Lima “la nuit”.
Diumenge vam anar a missa, com és preceptiu en bons cristians, al barri perifèric de “Ventanilla”, una zona molt pobra. Hi vam anar per invitació del salesià sevillà Alfonso Francia, que hi col•labora. És una obra que acull més de 700 nens i nenes, orfes, abandonats... i que va endegar un laic, amb la seva esposa, arran de la mort del seu fill petit de dos anys. Allà hi col•laboren diversos voluntaris i professors contractats, enmig d’una pobresa extrema, però també amb un cor immens. Realment es va tractar d’una experiència que ens va impactar a tots tres profundament. A la tarda, després de fer un petit “tour” turístic per les platges de Lima, vam sopar amb la comunitat i ens vam acomiadar perquè el dilluns havíem de matinar per viatjar a Cusco.
Dilluns, passades les 9’00 vam arribar a Cusco on ja ens esperava amatent el Padre Cayetano. Ens va deixar al centre de la ciutat per atendre diversos assumptes relacionats amb la “casita” de Lares, la qual cosa ens va permetre de fer una visita turística per la ciutat. Per la tarda vam sortir cap a Lares on hi vam arribar ja per al sopar. Ara mateix hi ha a l’obra de Lares una religiosa salesiana, Sor Emiliana, una voluntària eslovaca, Bierca, que està fent un any de voluntariat i un noi italià, Lorenzo, que fa una setmana que va arribar i s’hi estaran fins al novembre (com pots veure, Carles no estaràs sol). A més hi ha el Gualberto i el Pedro, que són xicots grans d’aquí que també treballen a la “casita”. El fet de ser molts fa que pensem iniciatives noves que puguin ajudar a impulsar i millorar l’acció educativa amb aquests nens i nenes que, tot sigui dit, guarden molt bon record dels voluntaris i voluntàries que heu conviscut amb ells.
Des d’ahir dimarts que ja ens anem situant. Els matins, els nens es lleven i van a missa a les 6’30, després esmorzen i fan els càrrecs abans d’anar a l’escola, que comença a les 8’00. Quan tornen dinem amb ells i després és quan realment els acompanyem: anem a los “baños” (l’aigua està d’allò més bo, qui ho diria amb el fred que fa al matí i a la nit), després els ajudem a l’hora d’estudiar i de fer les activitats previstes: tallers, jocs, pel•lícules...).
Pel que fa al nostre estat d’ànim és immillorable, si més no, de moment. A Lima ens van tractar molt bé, però el que realment volíem era contactar amb els nens i nenes i començar. De moment ens ho prenem amb calma i el mal d’alçada encara no ens ha afectat.
Des de Lares, una forta abraçada a tots i les nostres salutacions més cordials als “africans” que es deuen torrar, mentre que aquí ens anem encongint.
