ONG per a la solidaritat i la cooperació amb els infants i joves dels Països del Sud
Voluntariat internacional
Allillanchú (des de Lares, Perú)
Hola a totes i a tots, “allillanchú”, com esteu?
Com veieu, aquí ens anem integrant fins i tot en aspectes lingüístics. Ja ens trobem a l’equador d’aquesta intensa experiència.
Durant la setmana del 20 al 24 de juliol, coincidint amb la primera setmana de vacances, els nens/es de Primària s’han quedat a la “casita” i hem fet amb ells com un petit casal d’una setmana. Al matí, hem fet activitats de reforç: lectura comprensiva (encara deletregen) i matemàtiques; si hi havia temps, jugaven abans de dinar. A la tarda hi havia activitats vàries: “Baños Termales”, esports, tallers, pel•lícula...
El segon dia i el tercer dia, però, vam haver de dur els nens/es a la posta de salut perquè tenien afeccions de pell i/o grip. Els tractaments, al voltant dels 5 dies, en què ni els podia tocar el sol ni l’aigua a la cara ens van obligar a modificar els plans inicials. Per aquesta raó vam haver de suprimir l’excursió programada amb ells i les sortides als “Baños Termales”.
La resta de dies hem anat fent la resta de les activitats del “casal andí”, seguint l’horari “peruà”, és a dir, un horari orientatiu (ja m’enteneu, oi?). Aprofitant que hi ha dentista, també hem portat algun dels nens/es perquè els fessin la revisió i les oportunes “reparacions” fins a la propera oportunitat... vés a saber quan.
La segona part de la setmana ens ha plogut, gairebé sense parar, i això tenint en compte que ens trobem a l’estació “seca”. A més, la sensació de fred s’ha aguditzat.
Amb la pluja el fred s’ha intensificat una mica. Per a més “inri”, en alguns moments ens hem quedat sense llum (per sort ens ha tornat a temps). Si no hagués arribat a temps hauríem hagut de fer anar a dormir els nens/es després de sopar, poc més enllà de les 19h.
Dues de les activitats amb més d’èxit han estat els esports i les pelis (que amb la pluja ens han salvat més d’una estona). L’esport era al coliseu (pavelló cobert, sense vidres i amb un corrent d’aire que... deixa’l anar). És curiós que, durant els partits, fins i tot en els moments més tensos del joc, no hi ha hagut cap protesta, entrada violenta, paraula fora de to, etc. Només corrien, jugaven, reien, marcaven o encaixaven un gol... i tan contents.
Una altra cosa que ens crida molt l’atenció des que estem aquí és que, quan som al menjador, mai no hem de cridar l’atenció als nens/es perquè mengin. Tot s’ho acaben i, quan mires llurs plats, els veus ben escurats (més que els nostres). Aquí el menjar és una necessitat bàsica i no s’entén que es pugui malmetre.
La majoria dels nens/es ha marxat ja cap a les seves respectives “comunidades” a seguir les vacances, unes vacances que el govern, amb l’excusa que aquests dies s’ha reduït un 15% el risc de contagi de la febre porcina, ha allargat una setmana més. Això vol dir que estarem sense nens fins al 9 d’agost.
Aquests darrers dies al Perú s’han celebrat les “Fiestas Patrias”, festes que commemoren el 188è aniversari de la independència del Perú. Aquí a Lares hi ha hagut poca activitat perquè el govern ho ha prohibit, però la TV n’anava plena.
Com que el dia 29 era l’aniversari d’un de nosaltres, el voluntari italià ha acceptat fer una “tarta” d’aniversari per a la nit assenyalada, amb tots els que fóssim a la “casita”.
Tots dos es van passar bona part del dia cuinant (més ell que no pas la persona en qüestió) dues “tartas”: una de melmelada de maduixa i una altra de poma. Després de sopar les hem compartides amb els nens que hi havia, les cuineres i els voluntaris/es. Els nens han cantat la tornada de rigor i hem acabat veient un partit de volei femení, “Copa del Presidente”, entre Cuba i Perú.
Amb tants canvis de temps i tantes emocions, alguns de nosaltres hem quedat “tocats” (constipat, mal de panxa), però sembla que la cosa es va reconduint... i millor que sigui així, perquè amb l’arribada de les dues voluntàries d’Amparaes i el traspàs del Quim a lloc de més alçada, cal estar en forma i començar amb bon peu.
Fins a una propera ocasió... petonets i abraçades:
Laura, Neus i Quim.
Com veieu, aquí ens anem integrant fins i tot en aspectes lingüístics. Ja ens trobem a l’equador d’aquesta intensa experiència.
Durant la setmana del 20 al 24 de juliol, coincidint amb la primera setmana de vacances, els nens/es de Primària s’han quedat a la “casita” i hem fet amb ells com un petit casal d’una setmana. Al matí, hem fet activitats de reforç: lectura comprensiva (encara deletregen) i matemàtiques; si hi havia temps, jugaven abans de dinar. A la tarda hi havia activitats vàries: “Baños Termales”, esports, tallers, pel•lícula...
El segon dia i el tercer dia, però, vam haver de dur els nens/es a la posta de salut perquè tenien afeccions de pell i/o grip. Els tractaments, al voltant dels 5 dies, en què ni els podia tocar el sol ni l’aigua a la cara ens van obligar a modificar els plans inicials. Per aquesta raó vam haver de suprimir l’excursió programada amb ells i les sortides als “Baños Termales”.
La resta de dies hem anat fent la resta de les activitats del “casal andí”, seguint l’horari “peruà”, és a dir, un horari orientatiu (ja m’enteneu, oi?). Aprofitant que hi ha dentista, també hem portat algun dels nens/es perquè els fessin la revisió i les oportunes “reparacions” fins a la propera oportunitat... vés a saber quan.
La segona part de la setmana ens ha plogut, gairebé sense parar, i això tenint en compte que ens trobem a l’estació “seca”. A més, la sensació de fred s’ha aguditzat.
Amb la pluja el fred s’ha intensificat una mica. Per a més “inri”, en alguns moments ens hem quedat sense llum (per sort ens ha tornat a temps). Si no hagués arribat a temps hauríem hagut de fer anar a dormir els nens/es després de sopar, poc més enllà de les 19h.
Dues de les activitats amb més d’èxit han estat els esports i les pelis (que amb la pluja ens han salvat més d’una estona). L’esport era al coliseu (pavelló cobert, sense vidres i amb un corrent d’aire que... deixa’l anar). És curiós que, durant els partits, fins i tot en els moments més tensos del joc, no hi ha hagut cap protesta, entrada violenta, paraula fora de to, etc. Només corrien, jugaven, reien, marcaven o encaixaven un gol... i tan contents.
Una altra cosa que ens crida molt l’atenció des que estem aquí és que, quan som al menjador, mai no hem de cridar l’atenció als nens/es perquè mengin. Tot s’ho acaben i, quan mires llurs plats, els veus ben escurats (més que els nostres). Aquí el menjar és una necessitat bàsica i no s’entén que es pugui malmetre.
La majoria dels nens/es ha marxat ja cap a les seves respectives “comunidades” a seguir les vacances, unes vacances que el govern, amb l’excusa que aquests dies s’ha reduït un 15% el risc de contagi de la febre porcina, ha allargat una setmana més. Això vol dir que estarem sense nens fins al 9 d’agost.
Aquests darrers dies al Perú s’han celebrat les “Fiestas Patrias”, festes que commemoren el 188è aniversari de la independència del Perú. Aquí a Lares hi ha hagut poca activitat perquè el govern ho ha prohibit, però la TV n’anava plena.
Com que el dia 29 era l’aniversari d’un de nosaltres, el voluntari italià ha acceptat fer una “tarta” d’aniversari per a la nit assenyalada, amb tots els que fóssim a la “casita”.
Tots dos es van passar bona part del dia cuinant (més ell que no pas la persona en qüestió) dues “tartas”: una de melmelada de maduixa i una altra de poma. Després de sopar les hem compartides amb els nens que hi havia, les cuineres i els voluntaris/es. Els nens han cantat la tornada de rigor i hem acabat veient un partit de volei femení, “Copa del Presidente”, entre Cuba i Perú.
Amb tants canvis de temps i tantes emocions, alguns de nosaltres hem quedat “tocats” (constipat, mal de panxa), però sembla que la cosa es va reconduint... i millor que sigui així, perquè amb l’arribada de les dues voluntàries d’Amparaes i el traspàs del Quim a lloc de més alçada, cal estar en forma i començar amb bon peu.
Fins a una propera ocasió... petonets i abraçades:
Laura, Neus i Quim.
