ONG per a la solidaritat i la cooperació amb els infants i joves dels Països del Sud

Titular notícies
Voluntariat internacional

Ja som a Amparaes



“Allillanchú” amics, com us va tot? A nosaltres de conya com veureu, si teniu la paci-ència suficient de llegir-vos aquest rotllo.

El 4 d’agost, la Neus, la Montse, la voluntària eslovaca, Vierka, i el Quim, vam fer una mica de turisme. Aprofitant les vacances escolars i l’arribada de la Mónica i la Montse per anar a Amparaes, vam anar al Machu-Picchu. Vam matinar per sortir a les 4.30, amb taxi, cap a Ollantaytambo, una hora i mitja per llocs preciosos, però sense vista a causa de la boira. Cap a les 6.20 vam sortir amb el tren, amb els primers raigs de sol donant color a les afilades punxes de les crestes nevades del Verónica (6000 m?) i baixant per la vall, en una hora i mitja més, vam ser a Aguas Calientes (2040 m), poc abans de les 8.00. Un autobús ens va pujar fins a l’entrada del Machu-Picchu (al voltant dels 2500 m), lloc molt més gran del que sembla a les fotografies i amb forts desnivells. Les mun-tanyes que envolten el M-P (calculem que entre 3000 i 4000 m) estan cobertes de vege-tació, perquè es tracta d’una zona, anomenada “ceja de selva”, a prop de la selva ama-zònica. Les humitats i el clima càlid, en topar amb aquestes muntanyes, provoquen les pluges i li donen aquest color verdós que contrasta amb la sequedat de la resta de la ser-ralada andina.

Vam estar tot el matí passejant amunt i avall, admirant l’arquitectura i el paisatge, en un dia perfecte de sol i calor (per 1a vegada hem experimentat un dia d’estiu, amb màniga curta fins ben entrada la tarda).

A les 14.00 vam baixar a Aguas Calientes per dinar. Vam haver de fugir dels empleats de dos restaurants que gairebé ens empenyien cap als seus menjadors respectius. Aquí, si t’apropes a mirar preus de restaurants o productes d’artesania... t’exposes a ser abor¬dat; al final te’ls has de treure com si fossin mosques. Finalment vam poder dinar en un restaurant tranquils.
La tarda es va fer una mica llarga, perquè el nostre tren no sortia fins a les 19.00. Cap a les 22.00 vam arribar a la Procura de Cuzco.

La Mónica i la Laura vam visitar Pisaq, tot visitant les ruïnes inques des de dalt, on vam pujar en taxi, dins a baix de tot. Tot plegat una bona patejada, aproximadament d’uns 20 km, sense aigua. En arribar al poble vam dinar i vam visitar les tendes d’artesania.

Per qüestions del padre Leo, no vam sortir cap a Amparaes fins dijous, 6 d’agost, a mig matí. Vam fer escala a Calca, on vam visitar l’obra salesiana i vam dinar a casa d’un antic col•laborador del padre.

Cap a les 16.00 (que semblaven les 19.00) vam arribar, entre núvols negres i boires, a Amparaes. Després d’instal•lar-nos vam visitar la “casita”, que és molt pobra, però re¬sulta entranyable.

Després de rebre la benvinguda de part de l’“Oso”, el gos de la casa, vam ajudar el pa¬dre a donar de menjar el “chanchito” (porquet), els cuys (conillets semblants als hàms¬ters) i vam portar a dormir les gallines i el gall. Després vam regar les hortalisses del “fitotoldo” (hort dins d’un hivernacle) mentre a fora plovia.

Mentre fèiem un petit berenar-sopar, un catequista ens va convidar a sopar a casa seva. Hi vam anar per compromís. Sort que ens van posar en una sala apart de la vivenda, on hi havia el padre amb la família. El cuy estava dur i no es podia menjar, per la qual cosa ens vam veure ficats en un compromís. Sort que l’Oso ens havia seguit i ens va ajudar a no quedar malament.

L’aventura, però, no es va acabar aquí. Les dues voluntàries no podien entrar a l’habitació, perquè el pany de la porta s’havia espatllat. Al final el padre va haver d’enfilar-se en una escala fins a una de les finestres, trencar un vidre per poder entrar i obrir des de dins.

Divendres, després d’esmorzar, el padre ens va ensenyar les “chacras” (horts a l’aire lliure) on hi conrea diverses hortalisses. Després vam passar el matí netejant i ordenant el rebost.

Després de dinar vam netejar la cort del “chancho”. Com que el porc era a fora algú el va haver d’empaitar del lloc on hi ha les gallines i els cuys (quina aventura... sort que no ho vèieu). Tot seguit vam anar a una “chacra” a tallar “pasto” per als cuys.

Dissabte matí vam “netejar” les escombraries, apartant el metall i el plàstic de la resta, perquè els cucs es mengin la matèria orgànica i aquesta esdevingui adob.

Després d’alimentar-nos nosaltres i d’alimentar el porquet, van començar a arribar els nens/es. Ha estat curiós, molts d’ells estaven a la porta però no gosaven entrar perquè veien “voluntarios” desconeguts; eren una munió de nens i nenes carregats amb sacs de “papas” i/o altres coses del camp, la seva aportació econòmica. Tot es va arreglar amb un oportú “allillanchú”, correspost per ells, un somriure i el comentari “aún no me he comido a nadie”. Un partidet de futbito i un altre de volei van servir per començar a trencar el gel.

Diumenge vam tenir el privilegi de llevar-nos a les 6.30, diem privilegi perquè des de dilluns ens hem de llevar com els nens/es, o abans, és a dir, a les 5.30. Però seguim amb el diumenge. Vam anar a missa a les 8.00 i després vam esmorzar. Fins a les 11.00 van fer “oficios” (càrrecs) de neteja, cura de les “chacras”, del bestiar, fer el dinar...

A la tarda, mentre arribaven els nens/es que faltaven, vam fer un torneig de volei i un partidet de futbito “varones” (com diuen aquí) i “mujeres” (el resultat no el dic per no ferir sensibilitats, però heu de saber que ningú no es va molestar).

Després d’una bona estona d’estudi vam sopar a les 18.30 i els nens/es de la “casita” ens van obsequiar amb una entranyable vetllada: cant, poesia, dansa típica... Són molt tí¬mids, quan parlen no et miren directament i es tapen la boca, i parlen tan baixet que gairebé no els sents, però són molt “carinyosos” i es fan estimar força.

Com veieu, l’experiència va continuant, amb cada moment, cada fet, cada situació... esdevenen moments d’una gran intensitat i riquesa humana que ens fa créixer com a persones i com a creients. Esperem que la nostra aportació, encara que limitada tempo-ralment, sigui igualment enriquidora per a ells/es.
“Shaú” i fins a la propera. Des d’Amparaes:
 
Mónica, Montse i Quim.
Comentaris
El teu nom *
La teva adreça email *
El teu email no apareixerà enlloc
Control Antispam


Últim a Voluntariat internacional