ONG per a la solidaritat i la cooperació amb els infants i joves dels Països del Sud
Voluntariat internacional
Més notícies des d'Amparaes.
“Allillanchú” amics, un cop més amb vosaltres. Això ja s’acaba, per tant ja ens queda poc per donar-vos la llauna. Així que, comptant amb la vostra comprensió, amb tota la nostra bona fe, un fem arribar aquesta nova croniqueta, també en forma de diari, que esperem que us agradi. Salutacions a totes i a tots des d’aquestes precioses terres andi-nes.
Dimarts, dimecres i dijous, del 18 al 20 d’agost.
No hi ha hagut res de destacable, fora de la rutina habitual, una bonica i enriquidora rutina. Els nens/es cada cop es mostren més oberts i espontanis amb nosaltres... Ells/es són conscients que aviat marxarem i crec que ho senten; això es veu clarament quan ens ho pregunten. Llàstima que quedi tan poc temps!
Una de les poques coses destacables és el romanç de la Mónica amb un jove doctor del poble que li demana que faci xerradetes sobre higiene dental i aprofita per quedar amb ella quan els nens/es ja són a dormir... i nosaltres gairebé. Sort que la Montse i el Quim vetllen per ella i, en plena conversa “tête a tête” sota la llum d’un pobre fanal, surten a fora de la “casita” a recordar-li que “urgeix” preparar l’activitat del dia següent. En fi, que caldrà no abaixar la guàrdia.
Divendres, 21 d’agost.
El “padre” ens ha portat d’excursió. Hem baixat al “valle”, 3 hores de camí fins a Monte Salvado i Quebrada Honda, llocs on hi ha comunitats salesianes. Estan a una alçada d’uns mil metres, en direcció a la selva, i amb un clima càlid i humit (amb mosquits que m’han marcat els braços de valent... espero que les picades tinguin data de caducitat), una zona preciosa que aquí és coneguda com a “ceja de selva”, una zona encara munta-nyosa, però amb vegetació tropical: cultius de coca, pinya, alvocat, plàtans, cacau... Ha estat el nostre segon dia d’estiu.
Monte Salvado és una escola agropecuària, amb alumnes del poble (externs) i prop d’un centenar d’interns, provinents, la majoria, de zones rurals més baixes, properes a la sel-va. Tenen una granja amb vaques, gallines, cuys i conills i porcs, i camps de cultiu (un bon grapat d’hectàrees), majoritàriament de taronges, però també de pinya, cacau, alvo-cat, yuca...
La comunitat està formada per sis germans que ens han acollit molt bé i ens han convi-dat a dinar. El director és basc, el “padre” Alfonso Santos. Després de prendre una mica de cacau per fer una xocolatada als nostres nens/es i dos sacs de taronges (tot això collit per nosaltres, enfilats dalts dels arbres, és clar), ens hem acomiadat dels germans i dels nens i hem anat al poble de “Quebrada Honda”, a uns 2 km. Allà ens hem trobat els tres voluntaris/es de Barcelona de Lares que hi estaven de visita (a Lares els nens/es el cap de setmana van amb llurs famílies).
A Quebrada Honda els salesians es fan càrrec de la parròquia i hi tenen una “casita” amb nens/es, un tucan, un “puchi” (com un castor), gossos, gosses i gossets, alguna tor-tuga i “altres” espècies animals... no nocives. Ens hi hem estat un parell d’hores xerrant amb el salesià que hi havia i berenant en un ambient cordial, enmig d’aquell “zoològic”.
Cap al tard, pro de les 18.00, hem anat a Lares. Pel camí, en una casa, al costat d’una corba de la carretera, hi viu un home sol; pel matí el “padre” ha parlat amb ell uns minuts: té un fill sacerdot a Puno; la seva salut està malament a causa dels anys en què va treballar com a miner. Doncs bé, per la tarda ens hem detingut a la porta de casa seva (ell devia d’estar descansant, perquè no ha sortit): ens havia deixat uns plàtans i uns alvocats; els hem agafat i, quan el “padre” ha arrencat el “carro” li hem sentir dir en veu baixa: “Que Dios te bendiga”. Que Déu beneeixi la generositat d’aquest home i de tota aquesta gent senzilla que comparteix la poca cosa que tenen amb alegria: són ells els qui han entès l’Evangeli sense anar a les facultats de teologia i d’ells és, sens dubte, “el Regne del Cel”. I nosaltres diem: “que Déu us beneeixi a tots els que heu fet agradable la nostra estada entre vosaltres, malgrat la vostra senzillesa. Vosaltres, pobres, ens enriquiu a nosaltres, pobres rics”.
Y continuo amb el meu relat. Hem arribat a Lares cap a les 20.30. Només hi havia sor Emiliana, Vierka, la voluntària eslovaca, i Gualberto, un dels dos xicots grans que aju-den el “padre” Cayetano. Han fet tot el possible perquè estiguéssim ben còmodes i dono fe que ho han aconseguit. Després d’un bon sopar ens hem retirat a descansar. Fins de-mà (“packarin cama”).
Dissabte, 22 d’agost.
Després d’esmorzar, de mostrar la “casita” a la Montse i a la Mónica, i de saludar els pocs nens/a que hi havia, ens hem acomiadat del Gualberto, de sor Emiliana i de la Vi-erka i hem tornat cap a Amparaes, a on hi hem arribat a mig matí. Aleshores, els nens/es ja estaven “fent dissabte”.
A la tarda un grupet d’ells/es han estat cercant una dansa, en un CD, per poder-la ballar, dimecres a la tarda, al col•legi dels salesians de Cusco. I és que el dia 26, precisament el dia que baixem d’Amparaes, comença als salesians de Cusco una trobada de les “casi-tas” de la inspectoria. És una pena que coincideixi amb el nostre retorn, el dia 27. sem-pre ens quedarà el consol d’haver tingut l’oportunitat de veure l’acte inaugural.
Dimarts, dimecres i dijous, del 18 al 20 d’agost.
No hi ha hagut res de destacable, fora de la rutina habitual, una bonica i enriquidora rutina. Els nens/es cada cop es mostren més oberts i espontanis amb nosaltres... Ells/es són conscients que aviat marxarem i crec que ho senten; això es veu clarament quan ens ho pregunten. Llàstima que quedi tan poc temps!
Una de les poques coses destacables és el romanç de la Mónica amb un jove doctor del poble que li demana que faci xerradetes sobre higiene dental i aprofita per quedar amb ella quan els nens/es ja són a dormir... i nosaltres gairebé. Sort que la Montse i el Quim vetllen per ella i, en plena conversa “tête a tête” sota la llum d’un pobre fanal, surten a fora de la “casita” a recordar-li que “urgeix” preparar l’activitat del dia següent. En fi, que caldrà no abaixar la guàrdia.
Divendres, 21 d’agost.
El “padre” ens ha portat d’excursió. Hem baixat al “valle”, 3 hores de camí fins a Monte Salvado i Quebrada Honda, llocs on hi ha comunitats salesianes. Estan a una alçada d’uns mil metres, en direcció a la selva, i amb un clima càlid i humit (amb mosquits que m’han marcat els braços de valent... espero que les picades tinguin data de caducitat), una zona preciosa que aquí és coneguda com a “ceja de selva”, una zona encara munta-nyosa, però amb vegetació tropical: cultius de coca, pinya, alvocat, plàtans, cacau... Ha estat el nostre segon dia d’estiu.
Monte Salvado és una escola agropecuària, amb alumnes del poble (externs) i prop d’un centenar d’interns, provinents, la majoria, de zones rurals més baixes, properes a la sel-va. Tenen una granja amb vaques, gallines, cuys i conills i porcs, i camps de cultiu (un bon grapat d’hectàrees), majoritàriament de taronges, però també de pinya, cacau, alvo-cat, yuca...
La comunitat està formada per sis germans que ens han acollit molt bé i ens han convi-dat a dinar. El director és basc, el “padre” Alfonso Santos. Després de prendre una mica de cacau per fer una xocolatada als nostres nens/es i dos sacs de taronges (tot això collit per nosaltres, enfilats dalts dels arbres, és clar), ens hem acomiadat dels germans i dels nens i hem anat al poble de “Quebrada Honda”, a uns 2 km. Allà ens hem trobat els tres voluntaris/es de Barcelona de Lares que hi estaven de visita (a Lares els nens/es el cap de setmana van amb llurs famílies).
A Quebrada Honda els salesians es fan càrrec de la parròquia i hi tenen una “casita” amb nens/es, un tucan, un “puchi” (com un castor), gossos, gosses i gossets, alguna tor-tuga i “altres” espècies animals... no nocives. Ens hi hem estat un parell d’hores xerrant amb el salesià que hi havia i berenant en un ambient cordial, enmig d’aquell “zoològic”.
Cap al tard, pro de les 18.00, hem anat a Lares. Pel camí, en una casa, al costat d’una corba de la carretera, hi viu un home sol; pel matí el “padre” ha parlat amb ell uns minuts: té un fill sacerdot a Puno; la seva salut està malament a causa dels anys en què va treballar com a miner. Doncs bé, per la tarda ens hem detingut a la porta de casa seva (ell devia d’estar descansant, perquè no ha sortit): ens havia deixat uns plàtans i uns alvocats; els hem agafat i, quan el “padre” ha arrencat el “carro” li hem sentir dir en veu baixa: “Que Dios te bendiga”. Que Déu beneeixi la generositat d’aquest home i de tota aquesta gent senzilla que comparteix la poca cosa que tenen amb alegria: són ells els qui han entès l’Evangeli sense anar a les facultats de teologia i d’ells és, sens dubte, “el Regne del Cel”. I nosaltres diem: “que Déu us beneeixi a tots els que heu fet agradable la nostra estada entre vosaltres, malgrat la vostra senzillesa. Vosaltres, pobres, ens enriquiu a nosaltres, pobres rics”.
Y continuo amb el meu relat. Hem arribat a Lares cap a les 20.30. Només hi havia sor Emiliana, Vierka, la voluntària eslovaca, i Gualberto, un dels dos xicots grans que aju-den el “padre” Cayetano. Han fet tot el possible perquè estiguéssim ben còmodes i dono fe que ho han aconseguit. Després d’un bon sopar ens hem retirat a descansar. Fins de-mà (“packarin cama”).
Dissabte, 22 d’agost.
Després d’esmorzar, de mostrar la “casita” a la Montse i a la Mónica, i de saludar els pocs nens/a que hi havia, ens hem acomiadat del Gualberto, de sor Emiliana i de la Vi-erka i hem tornat cap a Amparaes, a on hi hem arribat a mig matí. Aleshores, els nens/es ja estaven “fent dissabte”.
A la tarda un grupet d’ells/es han estat cercant una dansa, en un CD, per poder-la ballar, dimecres a la tarda, al col•legi dels salesians de Cusco. I és que el dia 26, precisament el dia que baixem d’Amparaes, comença als salesians de Cusco una trobada de les “casi-tas” de la inspectoria. És una pena que coincideixi amb el nostre retorn, el dia 27. sem-pre ens quedarà el consol d’haver tingut l’oportunitat de veure l’acte inaugural.
- Share
-
-
-
-
-
-
Send to a friend
-
more...
- | Post a Comment
