ONG per a la solidaritat i la cooperació amb els infants i joves dels Països del Sud
Aigua o escola
El cas del Mali
Presentació d'una situació concreta d'un país amb dificultats d'accés a l'aigua: el Mali.
Una sequera persistent, des de fa dècades, i un creixement ràpid de la població són els problemes principals del Mali per a la preservació del medi ambient. La major part dels habitants (82%) es dediquen a l’agricultura de subsistència. Sovint, degut a la sequera i als danys causats per les llagostes, hi ha collites dolentes. Al sud, a les proximitats del riu Níger, es concentra una gran part de les activitats econòmiques del país, monopolitzada per una agricultura subdesenvolupada i medieval. Més del 80% de l’activitat econòmica del Mali es concentra en el sector primari. Per tant, s’ha convertit en el primer productor continental de cotó.Els combustibles tradicionals, principalment la fusta i el carbó de fusta, proporcionen el 90% de tota l’energia que es consumeix al país. I això que al Mali només el 9’5% de la seva superfície està poblada d’arbres. Això comporta un índex anual de desforestació d’un 1%. La sequera, la desforestació i la progressió dels cultius amb poc rendiment impliquen la degradació de la terra i una desertificació amb efectes desastrosos. La progressió del Sàhara cap al sud segueix un ritme alarmant. La desaparició dels habitants, juntament amb la caça furtiva, afavoreix l’extinció de certes espècies animals.
El país pateix una greu contaminació de l’aigua degut a la falta d’equips sanitaris imprescindibles. Només el 6% dels seus habitants disposen d’instal•lacions sanitàries adequades i només el 66% tenen accés a l’aigua potable. L’aigua de les corrents subterrànies i dels pous sovint està contaminada de bacteris. Al Mali, segons les estadístiques oficials, més de 3 milions de persones encara no tenen accés a l’aigua potable i 6 milions de persones a un sanejament adequat. La qüestió de l’aigua, que és fonamental per al desenvolupament, no deixa a ningú indiferent. Encara que l’Estat té un fort desig de dotar les poblacions amb punts de proveïment d’aigua (una aldea, un punt d’aigua), no té mitjans per aquesta política i, per tant, es basa en l’esperança de les organitzacions no governamentals.
Desenes de milers de noies estan sent injustament privades de l’educació, ja que la seva feina és, diàriament, dedicar-se a transportar aigua del pou més proper (generalment en un altre poblat) fins a casa.
Només el 44% de la població té accés als serveis sanitaris mínims. En una gran part del país, els equips i serveis mèdics són inadequats o simplement no existeixen. Només hi ha una mitjana d’un metge per 20.000 habitants i un llit d’hospital per cada 2.500. Sovint a les clíniques escasseja el personal o els medicaments, i els hospitals de les capitals regionals estan molt mal equipats. Diverses malalties assolen el país, principalment el paludisme (malària) que provoca diversos milers de morts a l’any; a més, de la presència àmpliament notòria de la grip, la disenteria, les malalties venèries, el cuc de Guinea (paràsit subcutani) i la rubèola. La febre groga, la bilharziosis i la ràbia causen estralls al país. Els problemes d’higiene pública són igualment molt preocupants a les zones urbanes, ja que les aigües residuals sovint es troben en rierols a cel obert. Indicadors sanitaris:
• Índex de cobertura sanitària: 30 a 40% en un ràdio de 5 i 15 km.
• Índex de mortalitat infantil: 144 per mil.
• Índex de mortalitat infantil i juvenil: 238 per mil.
• Índex de mortalitat materna: 577 per mil naixements vius.
• Índex de mortalitat: 45’1 per mil.
• Índex de cobertura de vacunes en els/les nens/es de 0 a 11 anys:
o BCG: 73%.
o DTCP1: 76%.
o DTCP3: 52%.
o Xarampió: 53%.
• 30% de nens/es de menys de 3 anys pateixen malnutrició crònica.
• 25% de nens/es de menys de 3 anys pateixen diarrea.
< Tornar a la pàgina principal de la Campanya.
