ONG per a la solidaritat i la cooperació amb els infants i joves dels Països del Sud
Voluntariat
Una manera de viure senzilla i feliç
Ha estat una de les experiències importants de la meva vida.
La meva estada a Amparaes, terra andina, en missió de voluntariat, durant el mes d’agost d’enguany, ha resultat una experiència completa, satisfactòria i profitosa per motius molt diversos.En primer lloc, perquè les persones de les comunitats de diversos indrets que ens van acollir eren cordials, afables i alegres que ens van tractar amb molt de respecte i consideració; Comunitats com la de Lima, de Cusco, de Calca, de Monte Salvado, de Quebrada Honda, de Lares i sobretot la d’Amparaes amb el padre Leo i el diaca Percy.
Aquestes trobades, per si soles ja valen com a experiència positiva i enriquidora; però és que a més, compartir àpats amb pares salesians, religiosos, d’un altre país i d’una altra cultura, cosa no gaire freqüent per a mi, va suposar començar aquesta etapa tan diferent del que és la meva vida habitual amb una sensació de pau i de benestar pel tracte humà que rebia, que no deixava surar el formigueig de la incertesa que provocava la desconeixença del lloc i de la gent
A la casita d’Amparaes, casa meva per una temporadeta molt curta, una pluja d’experiències i sensacions noves m’esperaven: la casita en si mateixa (estructura, divisions, compartiments, etc.), el padre Leo i la seva soledat (molta feina i treball dur per a una persona sola), la canalla, els horaris canviats, les noves maneres de viure i d’enfocar la vida, diferent tipus de menjar... En resum, una manera de viure senzilla i feliç.
Un capítol a part són els nens: una barreja de rialles tímides i vergonyoses amb un ulls plens de curiositat, de dubtes, de felicitat, de tendresa, d’expectatives, de ganes de veure i de viure noves experiències. Els dies i les hores que he passat amb ells tant per ajudar-los a fer els oficis com quan compartíem les estones d’estudi o d’esbarjo, han estat moments enriquidors i tendres d’una banda i a vegades difícils de l’altra. Però ells eren l’objectiu últim del viatge.
Durant la estada he fet una mica de tot: feines dures com ara netejar la cort del porc, separar escombraries o netejar estances plenes de llibres i saques de queviures; he aprés a aprofitar-ho tot des de les pells de les papas que un cop assecades al sol i triturades amb blat de moro es converteixen amb pinso per al bestiar o bé a aprofitar les closques d’ou que ben esmicolades i barrejades amb el menjar, serveixen com a suplement de calci per als animals.En resum, ha estat una de les experiències importants de la meva vida. Era tocar de peus a terra en una realitat molt diferent de la nostra: saber la importància de fer tres àpats al dia, de no haver de fer feines desproporcionades a l’edat, de sentir-se atesos tant en l’aspecte intel•lectual com en l’aspecte emocional. Tot un munt de coses bàsiques que, aquí en el nostre primer món civilitzat, creiem que ens han d’estar donades només pel fet de néixer i que a vegades no valorem prou.
Ha estat veure i viure una altra cultura i una realitat nova i diferent, molt diferent de la que estic acostumada a viure en el meu món de Barcelona. Me n’he endut totes les imatges d’aquella gent i d’aquells llocs gravades en la meva retina, ja que no he pogut fer sevir la meva màquina de retratar perquè vaig perdre el carregador i tinc en el cor totes les mirades d’aquells nens i nenes amb qui vaig compartir tot el temps del que disposava.
Ara, aquí, recordo amb enyorança la meva experiència viscuda, estic orgullosa d’haver participat en aquest projecte, m’encanta haver-hi anat i he après tantes lliçons que ara procuro viure valorant totes les coses que tinc i donant importància al que realment en té. He crescut com a persona.
Totes aquestes experiències m’han fet reflexionar força sobre les diferent realitats que hi ha en el món i que constaten allò que gairebé tots sabem, malgrat que es vulgui ignorar: que hi ha molta feina per fer i que són d’admirar els esforços de moltes institucions religioses i laiques, governamentals i no governamentals que es dediquen a ajudar les persones més desfavorides del planeta.
Montserrat Santasusagna
Voluntària Internacional a Perú
Voluntària Internacional a Perú
