ONG per a la solidaritat i la cooperació amb els infants i joves dels Països del Sud
Voluntariat
De tot i més...
Els nens i nenes són feliços perquè hi troben una llar, una gran família on tothom té cura de tothom.
Saben aquell que diu: era un pare Belga, una monja peruana, un voluntari italià, una voluntària eslovaca, dos peruans i dues catalanes que se van anar a conviure amb 56 nens de parla quítxua…. No, no és un acudit, sinó la realitat en que vivíem a Lares! Allà hem passat dos mesos inoblidables envoltades de natura i a 3.200 metres d’altitud. Que què hem fet? La veritat és que de tot i més: fer pa, desgranar blat, classes de lectura, matemàtiques, esports, treball d’oficina, fer tractament de fongs, tasques de neteja... El fet de conviure vint-i-quatre hores del dia amb els noies i noies feia que cada moment fos diferent, perquè allà podies tenir pensades moltes coses, però a última hora tot podia canviar! La qüestió era estar disposades al que fos, i tot i que al principi costa, viure amb la capacitat d’adaptar-te als canvis i deixar-te sorprendre per la incertesa del què passarà acaba sent fins i tot divertit.
Però el què hem fet potser no és la pregunta més important, sinó més aviat a qui hem conegut, què hem viscut.... Explicar-ho amb paraules és difícil, costa molt concentrar en unes línies el que ha estat per nosaltres conèixer vora 60 persones que ens han fet viure la vida d’una manera molt diferent, senzilla i valorant els petits detalls.
Hem tingut l’oportunitat de conèixer les comunitats on viuen, parlar amb ells, conèixer les seves inquietuds, aspiracions, desigs, i tant aquí com allà la cosa no canvia gaire: tothom vol tenir uns estudis, poder tenir una feina que et permeti tirar endavant i sobretot, ser feliç. Aquesta és l’essència de tot, i a Lares, per damunt de tot, els nens i nenes són feliços perquè hi troben una llar, una gran família on tothom té cura de tothom.
Tot i que sembli mentida, dos mesos es fan curts. A la nostra memòria queden moltes persones, moments i anècdotes que ens fan sentir ara per ara que Perú no està a tants quilòmetres de nosaltres. Tota una experiència que no ens ha deixat indiferents. A tots els que han format part d’ella simplement: gràcies!
Laura Gañán
Voluntària Internacional a Perú
Voluntària Internacional a Perú
