ONG per a la solidaritat i la cooperació amb els infants i joves dels Països del Sud
Voluntariat
És difícil expressar en paraules
Recordo infinitat de moments, somriures i converses que de ben segur implicaran un abans i un després en nosaltres i en la nostra manera de fer i d'actuar.
He sospitat alguna vegada que l'única cosa sense misteri és la felicitat, perquè es justifica per sí sola (José Luis Borges).Satisfacció, humilitat i gratitud, són les primeres paraules que em venen al cap en recordar aquest estiu a Togo, Lomé; tres mots que engloben una gran paraula: felicitat, sentiment vital per poder descobrir els misteris que ens ofereix la vida. Em decideixo a escriure unes línies sobre el que hem realitzat aquest estiu en aquella màgica ciutat. Milers de persones, instants, xerrades i somriures recorren la meva ment, sensacions que per nosaltres ara tenen un color i una olor característics.
Quan vam decidir dur a terme aquesta vivència, moltes de nosaltres no sabíem el que viuríem, ni tan sols podíem imaginar el que passaria per la nostra ment un cop haguéssim finalitzat els dos mesos d’estància a Lomé.
En arribar a la ciutat, més concretament al barri d’Ablogame ens vam sentir molt ben acollides per les germanes. Els somriures dibuixats a les seves cares ens omplien de confiança i serenitat. Des del primer dia van oferir-nos el millor de cadascuna d’elles i ens van entregar, per complet, la seva comunitat. Poc a poc vam anar descobrint una emotiva realitat, rica en valors i en sorprenents sensacions.
Amb aquest caliu és com varem començar les activitats de vacances amb els altres monitors, que durant tots els dissabtes de l’any són els encarregats de posar en marxa l’esplai. Nois i noies que, com aquí, decideixen oferir el seu temps lliure als més petits aportant tot el que està en les seves mans i fent realitat infinitat de somnis. Les activitats començaven a les 15’00 h. amb els jocs en comú i les bones tardes; després, per grups, els nens escollien l’activitat que volien realitzar. Podien escollir entre vídeo, guitarra, manualitats i esports. És increïble el fet de poder percebre la il•lusió dels nens a través d’una manualitat, d’una pel•lícula, d’una pilota o simplement d’un acord de guitarra.
Més endavant, pels matins, començàrem a realitzar les classes de castellà a la Maison Don Bosco, que és on es troba el postnoviciat. Els salesians ens van tractar admirablement. Recordo infinitat de moments, somriures i converses que de ben segur implicaran un abans i un després en nosaltres i en la nostra manera de fer i d’actuar.
És difícil expressar en paraules la grandesa de Don Bosco i la tasca que avui en dia mobilitza a milers de persones (salesians, salesianes, cooperadors, voluntaris...) per la lluita d’uns valors comuns i per la continuïtat d’una obra que enriqueix els infants i joves de tot el món.
Segons, minuts, hores i dies que dibuixen en nosaltres un somriure ple d’amor i que gràcies a la família salesiana hem pogut viure intensament.
Mil gràcies!
Lídia Rebés
Voluntària Internacional a Togo
Voluntària Internacional a Togo
