ONG per a la solidaritat i la cooperació amb els infants i joves dels Països del Sud
Voluntariat
Una realitat interessant i complerta
El més important va ser conèixer la gent i el país.
El grup de voluntaris de VOLS que hem anat al Camerun (la primera vegada que ens obrim com a ONG de voluntaris a aquests país) hem estat en Javi Manjón (Badalona), en Juan Soutullo (Galícia), en Jaume Rifà (Andorra) i en Narcís Frigola (Badalona). El viatge bé, apart d'un petit retràs a causa de la vinguda del president. L'acollida dels salesians i de la gent en general va ser molt bona. Hem estat a la ciutat d'Ebolowa.El primer que vàrem fer van ser feines de la casa: pintar, picar parets, netejar... i aprofitar les tardes per fer els primers contactes amb el centre juvenil. Aquells primers dies el més important va ser conèixer la gent i el país...
La comunitat salesiana de l'escola de formació professional d'Ebolowa (escola de mecànica d'automòbils, fusteria ...), de moment, només té dos germans i un grupet de 5 aspirants. La casa té una ràdio que emet tot el dia, i que segons sembla és la més important de la regió. L'altra comunitat salesiana de la ciutat és ben propera (800 m) i atén fonamentalment la parròquia i el centre juvenil. Nosaltres hem estat a cavall de les dues presències. Hem coincidit també amb un grup de voluntaris italians i un altre de madrilenys. Allà sempre hi havia gent que anava i venia i amb la què va ser un plaer compartir les experiències, doncs l'ambient va ser realment molt bo.
La ciutat és ben pobra, on l'obra salesiana és una realitat interessant i complerta. Es fa una gran tasca en aquesta població i es veu que són molt apreciats. Vam veure un país en una profunda corrupció i amb un cert pessimisme pel futur. Ens ha sorprès la pobresa de mitjans i el sentit de la festa i de la música. A les nits teníem molt de soroll, doncs hi ha una discoteca al costat de l'escola que no para fins a les 5 de la matinada.
El nostre horari ha estat el següent: ens aixecàvem 6’30. Eucaristia, esmorzar i primeres feines del matí. Dinar a les 12’30. Una mica de descans i per la tarda, cap a les 16’00, al centre juvenil a fer les activitats amb els joves. A les nits jugàvem a la botifarra i ensenyàvem aquest bonic joc a la gent del país...
Després dels primers dies vam ampliar les tasques donant dos matins a la setmana classes de castellà a l'escola de la parròquia, on ja s'havien format cincs grups de diferents nivells. Allà treball mai faltava... I, per les tardes, vam col•laborar en els Jocs Olímpics del centre de joves de la parròquia, i que congregaren a més de 500 joves en la seva vint-i-cinquena edició. Durant dues o tres setmanes cada barri d'Ebolowa va representar el rol d'un país que competien en diverses modalitats (futbol, bàsquet, futbol, handbol, futbol, voleibol, futbol, ping-pong, futbol…). Nosaltres vam haver d’ajudar els encarregats a arbitrar i a controlar que tot es desenvolupés amb normalitat.
D'altra banda, se'ns va encarregar que estudiéssim per on es podria ampliar l'Institut, ja que aviat experimentaran un augment de capacitat, i que féssim un quart d'hora al dia de classe de castellà per la ràdio.
Finalment, els últims dies els vam dedicar a visitar una mica la resta del país, per fer-nos una idea més àmplia de les seves diferents realitats segons la regió i l'entorn.
Jaume Rifà
Voluntari Internacional a Cameroun
Voluntari Internacional a Cameroun
