La crisi financera mundial té responsables concrets i coneguts. I encara estan pendents les mesures que posin un preu a aquesta responsabilitat. També estan pendents les decisions que permetin transformar el mercat financer i l'actual model de desenvolupament en un sistema més equitatiu, just, sostenible i humà, i que impedeixin que els mateixos responsables tornin a actuar impunement.

Però mentrestant, aquesta crisi ja s'està cobrant víctimes. No víctimes simbòliques. Víctimes amb noms i cognoms, més de 1.020 milions de persones entre les poblacions més vulnerables del planeta, principalment en països i zones molt distants del parquet de les bosses i de les seus dels grans bancs i institucions financeres. També als nostres carrers, però afectant sempre als més vulnerables.

És inadmissible, i èticament reprovable, que les mesures per lluitar contra la crisi financera es dirigeixin en contra del Desenvolupament Humà i dels Objectius del Mil lenni. Per principis i per coherència. Per principis com la justícia social, la defensa dels drets humans i la solidaritat amb els més febles. Per coherència amb tots els compromisos signats, internacionals, nacionals i locals, pels nostres governants i polítics, començant per la Declaració del Mil lenni, seguint pel Pacte d'Estat contra la Pobresa i acabant amb els pactes i compromisos de les administracions autonòmiques i locals. L'incompliment dels compromisos signats en nom de la ciutadania i compromesos amb la societat no constitueixen el millor actiu per a un representant polític.

L'Ajuda Oficial al Desenvolupament no és un luxe per a temps de bonança, ni una almoina per quan les arques estan plenes. És una necessitat vital per a milions de persones, és un imperatiu ètic i moral que respon a criteris de justícia, a més de constituir un compromís signat i una obligació dels poders públics. Darrera no hi ha estadístiques, ni percentatges ... Hi ha pobles, comunitats, societats, persones, aliments, pous d'aigua, escoles, medicaments, centres de salut ...

La societat espanyola ha expressat reiteradament el seu compromís solidari amb els més necessitats i ha de respectar aquesta voluntat manifesta. I, de manera significativa, ha expressat el seu rebuig a la mesura de retallada de l'ajuda als països més empobrits.

Demanem als nostres representants polítics que prenguin consciència. Que prenguin consciència dels seus actes. I de les seves conseqüències. Que no actuen des de la pressió curt termini dels mercats. Que ho facin des de la responsabilitat moral de tenir a les seves mans el destí de centenars de milers de persones. Encara que aquests no tinguin possibilitat de votarles en les pròximes eleccions, milions de ciutadans sí que podran fer-ho i exigiran principis i coherència.

Les organitzacions i ciutadania sotasignat realitzen una crida als líders polítics i de govern de les administracions i institucions públiques perquè:

1 Impulsar mesures de lluita contra la crisi que es dirigeixin prioritàriament cap als responsables i causants de la mateixa mitjançant la creació d'una taxa a les transaccions financeres, mesures fiscals que recaiguin sobre qui més té i retallades que no actuïn contra la despesa social i la economia productiva.

2 reiterin el seu compromís amb la lluita contra la pobresa, amb el Desenvolupament Humà i amb els Objectius del Mil lenni, mantenint els seus compromisos d'Ajuda Oficial al Desenvolupament tant a nivell estatal com a les administracions autonòmiques i locals en les quals la participació i vinculació de la societat civil amb la cooperació al desenvolupament és encara més propera i directa.

3 I a aquells dels nostres governants i polítics-en l'estat, comunitats autònomes i ajuntaments-que han anunciat mesures de retallada en aquest sentit els demanem que prenguin consciència dels seus actes. I de les seves conseqüències. I rectifiquin