ONG per a la solidaritat i la cooperació amb els infants i joves dels Països del Sud
Articles de la Delegació de Huesca - Entarachen
Els últims seran els primers
22/08/2010. Parules de Teresa López a la comunitat d'Osca (Entarachén-VOLS).
D'aquí a poques setmanes, també a Mekanissa, a la perifèria d'Addis Abeba, començarem el nou curs escolar. Al Centre Juvenil Don Bosco ho farem superant la frontera de 500 beneficiaris del nostre projecte que durant l'any vinent rebran educació, formació, atenció sanitària i suport psicosocial. Com us hem explicat alguna vegada, aquests 500 nens i nenes, des dels cinc fins als 20 anys, utilitzen el nostre centre com una mena de segona llar on pal·liar i compensar les carències de les seves primeres llars, normalment famílies desestructurades i marcades per la pobresa, la ignorància i la malaltia.La gran novetat d'aquest inici de curs la constitueix, a més a més, la inauguració, d'aquí a poques setmanes, d'un nou menjador per als nostres xavals, que fins ara menjaven al terra del porxo. Estem tots molt emocionats, perquè menjar asseguts en taules i cadires i a recer de la pluja i el sol suposa una millora evident en el nostre servei de menjador i una dignificació de les condicions de vida dels nens i nenes de Mekanissa.
Al Centre Juvenil Don Bosco treballem avui dia una vintena de persones, entre educadors i personal auxiliar. Estem oberts tots els dies de l'any, de set del matí a set de la tarda. Treballem molt i, per què no dir-ho, treballem cada vegada millor. La vostra ajuda, el vostre suport ens permeten oferir als nostres xavals serveis d'una qualitat cada any més gran, més acords amb les seves necessitats reals i – per què no dir-ho també.-, més acords amb l'Evangeli, que ens ensenya allò que es diu que els últims seran els primers. A Mekanissa, en el nostre centre, els nostres nens, rebutjats per un món que els ignora, són ja els primers, la prioritat, el tot. Almenys per a nosaltres, que els veiem créixer, superar-se, i trencar barreres cada dia.
Vull avui, en nom d'aquests cinc-cents nens de Mekanissa, i de tots els qui treballem en el Centre Juvenil Don Bosco, donar-vos les gràcies per la vostra generositat. Podem millorar perquè ens doneu suport. Podem treballar perquè vosaltres esteu aquí, perquè vosaltres també creieu, perquè a vosaltres també us importen els nostres xavals.Gràcies de cor pel vostre esforç – especialment el que dediquen des d'Entarachén-VOLS-, gràcies pel vostre record i oracions.
Avui l'Evangeli ens parla del Regne de Déu. Els nostres nens de Mekanissa, que són cristians ortodoxos, creuen profundament en el Paradís, en què hi haurà un dia en que les injustícies no existeixin, en què, veritablement, tots siguem iguals. En aquest Regne de Déu, segons la tradició ortodoxa, tots parlarem el llenguatge dels àngels, que és el gue’és, un derivat de la llengua amhàrica d'Etiòpia. Jo, per prendre'ls el pèl, els hi comento que ho tindré més difícil, atès que no conec el gue’és. Ells em diuen sempre que no em preocupi, que ells em colaran per aquesta estreta porta d'entrada, i que després m'ajudaran amb els problemes lingüístics del Regne de Déu. No et preocupis, em diuen, mai no et deixaríem fora.
Jo no sé qui entrarà i qui no. Sé que segurament els nostres nens de Mekanissa hi aniran davant de nosaltres, molt al davant, perquè Déu els estima molt, perquè la vida té molt a compensar-los. De moment, nosaltres intentem, amb el vostre suport, cada dia, fer-los-hi arribar un trosset d'aquest Regne de Déu en el què tots hi creiem i en el què, més enllà de diferències de llengua, raça o religió, tots estem cridats a entrar-hi.
- Visita la informació del projecte.
- Visita l'àlbum del projecte.
