Tirar endavant a través de l’educació. Haití, un any després
Ara fa un any, el 12 de gener a les 16:59:09, hora local, la Terra va tremolar sota els peus del poble haitià. Un terratrèmol de 7.0 en l'escala de Richter sacsejava la vida, les il·lusions i les esperances del poble més empobrit d'Amèrica Llatina. El món globalitzat va despertar amb la notícia d'una catàstrofe que parlava, en principi, de més de 50.000 víctimes una xifra que, malauradament, amb el temps, ha incrementat fins arribar a més de 200.000 morts.
En aquells primers moments la informació arribava en comptagotes. Les primeres notícies dels nostres contactes allà foren línies d'una crònica dantesca que parlava de la mort de 500 alumnes i la destrucció de gairebé tots els projectes empresos al país. Haití va veure en un tres i no res com el seu projecte de desenvolupament quedava reduït, a més d'establir-se el caos gran part del país.
Multitud d’iniciatives particulars i col·lectives han fet possible un gran moviment de solidaritat amb el poble haitià. Com a resposta a aquesta situació, la Família Salesiana va emprendre una resposta de solidaritat a nivell mundial. Es mobilitzaren tots els agents socials possibles per fer arribar la màxima quantitat de recursos al poble haitià. Els agents avaluadors que van sortir urgentment des de la República Dominicana transmetien la necessitat d'establir un lloc segur on descansar, disposar de tendes de campanya, d'aliments precuinats i enllaunats, d'aigua potable, sacs de dormir i medicaments per evitar les epidèmies.
La ONG VOLS començà una actuació coordinada a nivell internacional per canalitzar la solidaritat i donar resposta a les necessitats bàsiques sorgides arrel de l' emergència i la futura reconstrucció d'Haití. S'han vist mostres de solidaritat arreu de tot el territori, iniciatives a les escoles, parròquies, esplais i centres juvenils...i centenars de persones individuals que, desinteressadament, han volgut posar el seu granet de sorra en per alleujar el sofriment d'Haití.
L’ajuda recollida i canalitzada des de VOLS ha estat, fins al dia d’avui, de 313.908’07 €, 100.000 dels quals s’han destinat a l’emergència, i la resta al procés de reconstrucció, en el nostre cas, a la ciutat de Fort Liberté i, en concret, en la reconstrucció de l’Escola Universitària d’Infermeria.
Els diners que VOLS va enviar per a l'emergència […] van entrar per engrossir la borsa comuna des de la qual es van atendre generosament les necessitats més urgents […]. Es va poder donar de menjar, subministrar aigua, repartir tendes, atendre a ferits i malalts, fer tasques ràpides de desenrunament, acollir a refugiats, sostenir les famílies dels empleats que ho van perdre gairebé tot, reprendre l'activitat escolar […] assegurant materials i menjar als alumnes...
Aquí van veure com tot […] es va esfondrar matant (alumnes), mentre els saquejadors robaven tot el que trobaven. Es van acollir, des del gener fins a l’agost, a més de 15.000 refugiats en els terrenys de joc de Thorland. […] Aixecar-se a les quatre del matí per preparar el menjar; caminar sense parar per aconseguir vendre alguna cosa; parlar i explicar acudits per riure's de la seva ombra […], portar als nens en coll o de la mà amb una elegància i neteja que semblen inviables enmig de tant d’enderroc i de misèria. Sí, hi ha tanta vida creixent en aquest racó del planeta que […], moguts pel desig que "ni tan sols un d'aquests petits es perdi", no tenim més remei que adaptar-les a les necessitats que ens envolten […].
Fundació Rinaldi, Haití.
Encara avui el pobl
e haitià està buscant la manera de sortir d'aquesta situació […]. Va ser una cosa molt forta per a tots nosaltres i fins ara […] encara existeixen més de 300 campaments que alberguen milers de persones afectades […]. Cada dia surten als carrers milers d'haitians buscant sobreviure a la situació fruit del terratrèmol. Aquí es veu la manca d'obstinació del govern de voler resoldre aquest problema. Aquesta és la imatge que encara queda de la capital haitiana.
Les infraestructures salesianas després del terratrèmol encara segueixen febles i inservibles la majoria, ara ja tenim algunes escoles que han començat a treballar. En el camp de Torland, on hi ha més de 12.000 persones refugiades, portem una assistència constant sobretot amb els nens i joves a través d'activitats psicosocials per ajudar-los a superar la realitat que estan vivint. Estem treballant fortament en el reacondicionament de les estructures que van quedar destruïdes i afectades mitjançant l'ajuda d'ONGs salesianes de tot el món […]. Estem molt prop d'aquests joves que van perdre gairebé tot. A les nostres escoles acceptem molts alumnes que es van veure seriosament afectats pel terratrèmol o els seus familiars, per tal motiu coneixem la seva situació i m'atreviria a dir que les condicions en les quals viuen són molt fràgils [...].
El nostre paper ha consistit en estar amb ells, amb aquestes famílies que van perdre als seus éssers estimats, acompanyar-los i encoratjar-los, així com canalitzar l'ajuda necessària per seguir endavant. L'aportació psicològica també ha valgut la pena amb gran part d'aquestes famílies dels nois que van quedar sota els enderrocs aquell fatídic dia […]. El nostre lema segueix sent tirar endavant a través de l'educació.
No podem quedar-nos així, hem de tirar endavant. El país ha d'avançar a nivell de desenvolupament. Crec que a llarg termini amb una bona organització social, política i econòmica podrem sortir airosos d'aquesta tragèdia que va sacsejar a la nació. Crec que el govern ha de prendre bones decisions i sobretot obstinar-se en això perquè així puguem arrencar. Sí tenim esperances! […] El poble d'Haití té encara molta vida, quan un surt de Port-au-Prince troba una gran agitació al llarg de tota la geografia d'Haití. Estic d'acord a encertar que sí sortirem victoriosos i que el poble haitià podrà aixecar-se i seguir endavant després de l'assot del terratrèmol […]. Tenim molt a reconstruir, no solament els murs, les parets i l'estructura física, sinó també l'humana, la persona humana que necessita més de nosaltres. Com a educadors sabem que no podem fer gens sense fer eficient l'educació.
Jean Sylvain Jeannot, Provincial dels Salesians a Haití.
Apostant per la millora de la salut a Fort-Liberté
És previst que en els propers mesos s’iniciï la reconstrucció de l’Escola Universitària d’Infermeria de la localitat de Fort-Liberté, al nord est del país. L’Escola ja existia des de 2005, però el terratrèmol va deixar les instal•lacions on s’impartien les classes en estat ruïnós i durant tot aquest temps la formació s’ha seguit desenvolupant en una escola de primària però en condicions molt limitades.
La construcció de la nova escola d’infermeria ens permetrà millorar considerablement la qualitat de l’ensenyança i ampliar en un gran nombre els estudiants que podrem acollir. Hi haurà més infermers i més ben preparats i això representarà una millor assistència a la població de la nostra regió, explica en Romain Sonel, professor de l’Escola.
La nova Escola comptarà amb quatre aules –una per curs–, biblioteca, sala d’aplicacions pràctiques, oficina per a la secretaria, oficina per a la direcció, magatzem, espai obert per a l’esbarjo i mòdul de banys. De forma complementària també s’ha vist la necessitat de construir una residència pels estudiants procedents de fora de la ciutat. L’adquisició de nou mobiliari, bibliografia mèdica, ordinadors... entre d’altres, contribuiran a fer de l’Escola un centre de referència.
El projecte de formació de professionals qualificats en infermeria té una repercussió molt positiva en la salut dels ciutadans de la regió ja que moltes de les infermeres i dels infermers després passen a treballar a l’Hospital públic de Fort-Liberté.
Fotografies: Salessian Missions, New Rochelle (NY, USA).