Georgina Solans (Mao, República Dominicana). El meu nom és Georgina Solans, tinc 26 anys i sóc mestra. Des de feia uns anys sentia la necessitat de realitzar una experiència de voluntariat de llarga durada en algun país llatinoamericà. Buscant una ONG que em donés aquesta oportunitat vaig trobar VOLS (Voluntariat Solidari), que m’oferia exactament el que volia.

Després de fer un curs de preparació, demanar una excedència a la meva feina i aconseguir tota la documentació necessària vaig agafar l’avió rumb a República Dominicana, on ens esperava, a mi i al Carlos, que també venia a fer una experiència de cooperació, el Pare Linares i la Llicenciada Gisela, Director i Subdirectora de la ONG Salesiana de “Muchachos y muchachas con Don Bosco”. Una Institució que treballa en xarxa per tot el país ajudant els nens, nenes, adolescents i joves més pobres de les ciutats on està ubicada.

A mi em van destinar a Mao, província de Valverde. Hi vaig arribar a mitjans de gener i l’acolliment que em van fer va ser, con dirien el dominicans “heavy”, és a dir, fantàstic. Mao, per ser una capital de província, no és molt gran; està ubicat en una zona rica en cultiu d’una varietat de plàtans que es diuen “guineos” i amb una economia rural força desenvolupada.

Quan vaig arribar a Mao, em van allotjar en una família, que seria la “meva” durant tot l’any; son dues germanes que viuen amb el seu pare i un cosí adolescent. Ara,  que ja estic acabant la meva experiència, puc dir que ja els considero com la meva pròpia família.
Poc després d’arribar, em vaig trobar amb la festa de Don Bosco, tot un esdeveniment dins el món salesià. Allí em vaig adonar de la importància de les activitats que es fan al pati del col·legi per tal que els nens, nenes i joves tinguin experiències positives dins la seva realitat.

Els “Bateyes”

La situació en que viuen molts dels infants i joves de República Dominicana en general i de Mao, concretament, és força dura. Sobretot els que viuen en els anomenats “Bateyes”, que són barris on hi viuen les persones més pobres de les ciutats; edificats sense cap estructura, amb moltes de les cases fetes de fusta, realment petites per la quantitat de persones que hi viuen i amb una manca important dels serveis primaris com l’aigua, la llum, la recollida de brossa o el sistema de recollida d’aigües residuals.

Els nens i nenes s’acostumen a caminar descalços pels carrers i els més petits a anar quasi sense roba degut a la manca de recursos econòmics que tenen per comprar roba o calçat. Els ingressos que tenen moltes famílies pot arribar a ser de dos o tres euros diaris, que els serveix per comprar el menjar.

Molts dels avis, pares i mares d’aquestes famílies no tenen finalitzats els estudis primaris, pel que els fills reben una educació bàsica a l’escola que molts cops no va acompanyada d’un bon reforç a la casa. La necessitat econòmica fa que molts nens i nenes hagin de començar a treballar i deixen d’anar a l’escola. Això fa que no puguin aconseguir una formació que els doni una bona feina i segueixen tenint necessitats econòmiques; pel que la roda no s’acaba mai.

El projecte “Don Bosco Amigo”

El projecte on he estat col·laborant durant gairebé un any es diu “Don Bosco Amigo”, que acull nens i nenes d’aquests barris des dels 8 anys fins que arriben a l’edat adulta. Cada diumenge pel matí es realitza l’activitat setmanal, on es comença amb la missa i es segueix amb temes formatius, jocs, dinàmiques i altres activitats; acabant amb un esmorzar. Durant la setmana els nens i nenes poden anar a diferents espais durant l’estona que no van a l’escola; hi ha l’espai per aprendre (EPA), la ludoteca, l’àrea artística o l’àrea d’anivellació escolar a la sala d’ordinadors.



A més, hi ha diferents àrees de treball on els infants, juntament amb les seves famílies, poden tenir assistència legal, psicològica, social, laboral o pedagògica. Fa poc han afegit l’àrea de promoció, ja que una de les grans dificultats del projecte és la captació de fons i això fa que molts cops s’hagin de realitzar menys activitats de les que es farien i que no es puguin satisfer moltes de les necessitats bàsiques dels nens i nenes i les seves famílies per falta de recursos.

La meva tasca dins el projecte ha estat, sobretot, l’actualització de la base de dades, de més de 200 nens, nenes i adolescents. A part, he estat col·laborant en totes les àrees, a més de fer d’educadora en les activitats dels diumenges.

És un gran projecte que fa molt de bé dins els ambients més pobres de Mao, un lloc on els infants poden trobar persones que es preocupen per ells i que pretenen ajudar-los a trobar un bon futur; on se senten estimats i acollits; on es poden oblidar per una estona de les seves dificultats i poden dedicar-se, simplement, a ser nens i nenes que únicament volen jugar i divertir-se.