ONG per a la solidaritat i la cooperació amb els infants i joves dels Països del Sud
Educació
La Taxa Tobin és necessària?
Marta Solà, llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona i màster a la Universitat d’Aberdeen ens explica la necessitat d'incorporar aquesta Taxa.
Marta Solà, llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona i Màster a la Universitat d’Aberdeen. Col·labora amb VOLS com a experta en Drets Humans. En aquest article ens explica la situació de la crisi financera i la necessitat d'aplicar la taxa Tobin.
LA TAXA TOBIN O IMPOST SOBRE TRANSACCIONS FINANCERES (ITF)
L’Impost sobre Transaccions Financeres o Taxa Tobin ha romàs en l’oblit des que el premi Nobel d’economia James Tobin proposés l’any 1971 una taxa que gravaria les operacions canviàries per tal de controlar i regular els mercats de divises i, així, evitar l’especulació.
La societat civil i altres organitzacions porten anys lluitant per a que una taxa com la proposada per James Tobin pogués finalment ser aplicada tant a nivell regional com a nivell global. ATTAC (Associació per la Taxació de les Transaccions Financeres i per l’Ajuda als Ciutadans) porta treballant més de 10 anys per a la instauració d’aquesta taxa, promovent i impulsant un control i una regulació més exhaustiva sobre els mercats financers.
Ara, amb l’esclat de la crisi econòmica i financera, l’ITF ha estat objecte de debat no només per la societat civil organitzada sinó també en les més altes esferes polítiques i econòmiques internacionals. No és motiu de sorpresa que en el context de crisi actual, provocada precisament per la llibertat absoluta dels mercats de capital, la desregularització bancària i financera, i l’únic interès per l’obtenció de beneficis dels seus participants, es contempli la possibilitat d’introduir un impost que tindria com a objectiu principal imposar més control sobre els mercats i que seria, sobretot, una gran font recaptatòria.
La crisi financera i econòmica
Les operacions dels mercats financers han augmentat de forma desmesurada des que es va afavorir la seva liberalització. Això, majoritàriament respon a l’alta volatilitat dels productes que es compren i es venen en aquests mercats (freqüència en que els preus dels productes varien, representant la incertesa i el risc que tant atreu als inversors per l’alt tipus d’interès del que anirà acompanyat el retorn del seu crèdit) i que, mitjançant l’especulació, permet obtenir grans beneficis a curt termini sense cap cost.
Aquests moviments persegueixen únicament l’obtenció d’un benefici econòmic per a l’especulador jugant amb la fluctuació dels preus dels productes d’alt risc per l’alta rendibilitat que aquests permeten obtenir. Això, provoca greus desajustos que afecten molt negativament la societat en general. L’augment d’aquest tipus d’operacions ha perjudicat de forma clara el correcte desenvolupament de l’economia real, economia basada en la producció, distribució i consum de béns i serveis i que és la que crea riquesa i llocs de treball en un país determinat.
Aquesta falta de control juntament amb aquesta praxi neoliberal totalment descontrolada ha generat alts nivells d’atur, ha alentit el creixement, ha augmentat la desigualtat en la distribució de la renta i ha fet minvar les bases de l’Estat del Benestar.
L’especulació financera s’ha imposat i ja no són els interessos de la ciutadania els que importen, sinó més aviat els interessos dels grans grups d’inversors que han desplaçat dels governs l’autonomia econòmica que els pertocaria.
Àmbit d’aplicació i objectius de l’Impost sobre Transaccions Financeres
L’Impost sobre Transaccions Financeres pretén imposar-se sobre tot tipus de transaccions financeres altament especulatives tals com les que tindrien d’objecte accions, bons o derivats. Aplicant un tipus moderadament reduït es buscaria acabar amb el règim de plena llibertat de moviments de capital desincentivant també l’especulació nociva en favor de l’economia real.
Així mateix, les possibilitats recaptatòries d’aquest impost són enormes. A la Unió Europea s’ha estat parlant de l’obtenció d’uns ingressos per la taxa d’aproximadament 55.000 milions d’euros l’any que es destinarien a finançar el pressupost de la UE, reduint-se així les aportacions dels Estats Membres.
Amb un tipus impositiu del 0.1% sobre la totalitat de les transaccions financeres internacionals es podrien obtenir immenses quantitats de diners que es podrien destinar a millorar les delicades condicions econòmiques, sanitàries i socials de molts països, finançar urgències i la cooperació en el desenvolupament dels països del sud o fins i tot lluitar contra el canvi climàtic.
L’Impost sobre Transaccions Financeres com a necessitat
Són moltes les crítiques que s’han sentit en relació a la imposició d’una taxa d’aquest tipus. S’ha parlat de les dificultats tècniques i administratives en la seva implementació; del perill de deslocalització en el cas de no fer-se a nivell global; també són molts els economistes que han admès que la inclusió de l’ITF no és viable per la forta oposició de polítics i agents financers als quals aquesta taxa els perjudicaria notablement.
Amb tot, si ens apliquen retencions en una simple transferència d’un compte corrent a un altre o ens fan pagar un impost sobre el consum (IVA) cada cop que comprem un bé, perquè no podem gravar les operacions de compra i venta que tenen lloc en aquests macro mercats financers exempts de qualsevol tipus de gravamen?
L’ITF no seria més que una mesura fiscal justa imposada sobre un sector financer que ha tingut el paper principal en el desencadenament de la crisi i que, a més, s’ha estat beneficiant dels ingressos dels particulars durant el seu desenvolupament.
És el moment de posar-nos ferms i aprofitar el context actual per a imposar més control en els mercats i així disminuir l’alt nivell i capacitat d’influència que aquests agents i institucions ostenten sobre l’economia global.Ja és hora de que la ciutadania deixi de pagarmitjançant pujades d’impostos i retallades en serveis socials els errors que els sectors bancari i financer han comès. L’ Impost sobre les Transaccions Financeres ha de ser el punt de partida.
ENLLAÇOS:
Pàgina web d’ATTAC:
http://www.attac.es/
Article Susana Ruiz, de Intermón Oxfam: “Vuelve la ‘TasaTobin’, en versión 2.0”
http://www.elpais.com/articulo/opinion/Vuelve/tasa/Tobin/version/elpepiopi/20101021elpepiopi_12/Tes
